Des de la presentació del “metavers” fa unes setmanes pel totpoderós conglomerat d’empreses de Facebook, les preguntes al voltant de què serà o què no serà eixe món virtual que ens proposa Zuckerberg estan en tots els entorns tecnològics. Ningú sap molt bé cap a on i per on vindran els següents passos tant del propi Facebook com dels diversos participants d’aquest nou joc global. Hi haurà només un “metavers” o cadascuna de les grans potències tecnològiques ens voldrà imposar el seu? Hi haurà metaversos efímers, alternatius o només hi haurà un d’ells? Totes aquestes preguntes no es poden resoldre en aquest moment perque possiblement ni els propis protagonistes d’aquesta nova Odissea coneixen les respostes. El que sí podem albirar és el camí que volen seguir tots aquestos macro gigants tecnològics per tal que davant tot el “metavers” o els Metaversos siguen abans de res tot un negoci molt fructífer i global.
En l’actualitat, i amb anterioritat a que estigueren damunt de la taula aquestos mons virtuals, ja tenim models clars de negoci digital que estan sent explotats sobre tot en els ecosistemes dels videojocs. Ens referim als tokens no fungibles, o els NFTs, que estan obrint un món de possibilitats a artistes, creadors i videojugadors que operen en Internet i estan canviant la manera en què concebem l’art, la moda, el luxe i el seu mercat, generant, des de fa temps molt d’interés entre els nous col·leccionistes i compradors d’art, moda i luxe.
L’any 2021 ha sigut clau per a l’enlairament dels NFTs, prova d’això són les seues cerques registrades en Google, les quals han aconseguit fites històriques. Així mateix, n’hi ha prou amb fer-se una ullada a plataformes com ara Opensea, Nifty Gateway, SuperRare, Foundation, MakersPlace o KnownOrigin, així com les principals cases de subhastes per a adonar-se. Everydays: The First 5000 Days és el títol de l’obra d’art, creada per Mike «Beeple» Winkelmann, que es va subhastar per $69,3 milions de dòlars en Christie’s, aconseguint posicionar-se com la tercera venda d’un artista viu més cara de la història. L’obra consisteix en un collage que representa 5.000 obres de Beeple, reflectint la seua evolució com artista al llarg de la seua carrera. La reacció de Twitter fou eloqüent: «holy fuck» i el New York Times es va preguntar satíricament com era possible que algú pagara més de 60 milions de dòlars per un simple collage d’imatges digitals.
Aquesta peça va ser adquirida per Vignesh «Metakovan» Sundaresan, qui inicialment es va mantindre baix un pseudònim, però més tard va revelar la seua identitat. Segons va comentar el propi Vignesh l’objectiu d’aquesta transacció era mostrar que indis i gent de color poden també col·leccionar i ser mecenes, i que les criptomonedes permeten dissoldre les desigualtats entre Occident i la resta del món.
En el món de la moda l’altre gegant Nike va començar a registrar diverses de les seues marques comercials per a “productes virtuals descarregables”, en una possible adaptació al Metavers i fins i tot ha registrat en el món analògic diversos dels seus logotips davant l’Oficina de Patents i Marques dels Estats Units com a “béns virtuals descarregables” la descripció dels quals és “programes informàtics amb calçat, roba, barrets, lents, bosses, bosses d’esports, motxilles, equips esportius, art, joguets i accessoris per a usar en línia i en mons virtuals en línia”.
Però per a entendre aquest fenomen el primer és entendre que és un NFT. Un NFT, o token no fungible, és un token digital únic i irrepetible, que se serveix de la tecnologia blockchain per a garantir no sols la seua autenticitat, sinó la seua pertinença a un únic usuari. A més, una de les característiques d’aquestos tokens és que qualsevol persona pot convertir les seues creacions, ja siguen imatges, vídeos, àudios, URL o fins i tot objectes físics del món real, en tokens no fungibles. A diferència dels tokens fungibles, com pot ser Bitcoin o qualsevol criptomoneda que puga fraccionar-se en tokens idèntics o substituir-se per una altra amb les mateixes característiques, els NFT són únics i indivisibles. Bàsicament els NFTs són certificats digitals d’autenticitat de mitjans digitals. Com no pots comprar el tuit de Dorsey com a tal, compres un certificat digital que ell ha generat a través d’una plataforma que hi ha per a això. Eixe certificat simplement diu que tu has comprat el certificat d’eixe tuit. No tens drets de propietat intel·lectual sobre el tuit, no tens poder sobre el compte de Dorsey, no tens ni tan sols un pòster del tuit en qüestió. Que compres un NFT no significa que estigues comprant drets d’autor sobre l’obra, sinó que estàs comprant metadades que et garanteixen poder presumir que els tens, o més sovint, l’oportunitat de poder vendre’ls després per més diners. Sent una pràctica perfecta per als compradors més joves que reclamen transparència, accessibilitat i la possibilitat de poder-los revendre en qualsevol moment.
Així com els NFTs plantegen grans oportunitats per als creadors i neo-col·leccionistes, la seua concepció i la seua execució poden plantejar alguns reptes jurídics que poden arribar a afectar no sols els autors d’aquesta mena de NFTs, sinó arribar a pertorbar també l’explotació que puguen fer d’ells qualsevol dels seus adquirents. És prompte encara per a cavil·lar sobre el recorregut que poden tindre els NFTs en el futur, o per a intentar endevinar si es consolidaran o no com la revolució artística del nostre temps. Però el que és clar és que no es tracta d’una cosa futura sinó que és una cosa que ja està movent actualment grans quantitats de diners, cripto sobretot, i que és molt probable que siguen el germen d’eixe basar global que Facebook intenta que siga el seu Metavers.
L'”aldea” global en la seua màxima expressió ha arribat i sembla que ve per a quedar-se.
Per a analitzar les oportunitats i reptes de l’art i del patrimoni cultural com token no fungible tindrà lloc en Atenea 2021 una taula redona el divendres 26 de novembre a les 16h, en Las Naves Centre d’Innovació. Aquesta taula estarà composta per: Cristina Villasante, Sòcia TMT, ECIJA Advocats; Teresa López-Dóriga, Artist & Curatorship Manager art.army; Luís Trigo, president, Fundació El Secret de la Filantropia; Adolfo Ibáñez, fundador, E-Place Heritage; Sara Garjona, directora, Galeria María Baró; i Javier Iturralde de Bracamonte, digital strategist for arts and culture en l’empresa valenciana Metric Salad, com a moderadora d’aquesta.
Notícia publicada originalment en Valencia Plaza el 25/11/2021
